Els germans Busquets. Un univers compartit

Autors: Glòria Bosch, Joan Busquets, Jordi Falgàs, Antoni Monturiol, Susanna Portell

Catàleg de l’exposició que acull el Museu d’Art de Girona del 29 d’octubre de 2016 al 21 de maig de 2017, dedicada a difondre el llegat dels màxims representants de l’anomenada segona generació noucentista a la ciutat de Girona. La donació a l’MD’A per part dels descendents de la nissaga Busquets, ha permès al museu oferir aquesta exposició que es composa de pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar en els camps de les arts gràfiques i aplicades i el seu mateix procés de treball, en què sovint col·laboraven els tres germans, Josep Maria, Lluís i Jaume Busquets Mollera.

Ressenya: El març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona, d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera. És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit , on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).

Arrel de l’exposició se n’ha fet una petita edició amb escrits de diversos autors que situen els germans a l’època: Joan Busquets, familiar dels artistes parla de les arrels familiars i d’aspectes biogràfics i els situa com la segona generació noucentista; Glòria Bosch i Susanna Portell, comissàries de la mostra, escriuen sobre la complicitat dels germans en els plantejaments que permet parlar d’un univers compartit, fins al punt que a vegades es fa difícil saber on acaba l’un i comença l’altre; Jordi Falgàs fa atenció a la col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó i al paper que va tenir en la pervivència del gust noucentista a través de la galeria dels Bells Oficis que van obrir el 1920 i que, en certa manera, prenia el relleu de la societat Athenea; i finalment Antoni Monturiol tracta la part de l’obra dels artistes relacionada amb el disseny gràfic ja que bona part de la donació al Museu d’Art són dibuixos amb grafies de lletres, decoracions, logotips, etc. La publicació no reprodueix tot el material exposat però sí que il·lustra allò més representatiu i rellevant de la mostra.

Comprar

 

Newsletter Contact

A Decrease font size. A Reset font size. A Increase font size.