El Museu d’Art compta amb un repertori significatiu dels moviments artístics europeus del segle XIX, influïts primer per les acadèmies i després pels corrents més trencadors de finals de segle. Sortint de la preheminència del barroc, com a la resta d’Europa, a casa nostra s’imposà la institució acadèmica. A Catalunya realitzà d’aquesta funció l’Escola de Dibuix de Barcelona (Llotja).Com a resposta d’un art certament elitista (entre d’altres factors) poc després sorgia el romanticisme, un nou corrent que intentarà apropar l’art al sentiment del gran públic. 

A Catalunya, però, el pas al romanticisme no va suposar cap trencament o novetat important, sinó només una simple adaptació a nous models iconogràfics. Alguns dels artistes catalans que estudiaven becats per l’Acadèmia a Roma, conegueren l’activitat d’un grup d’artistes romàntics d’inspiració religiosa, els anomenats “natzarens”. S’hi entreveu la influència en les obres de Pelegrí Clavé Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep;  L’era cristiana, de Joaquim Espalter, i El combregar a muntanya de l’olotí Marià Vayreda Vila.

A Catalunya, la ruptura amb la tradició acadèmica i el romanticisme incipient es produí dins la segona meitat del segle, amb l’arribada del realisme pictòric, nascut a França i introduït aquí per Ramon Martí i Alsina, autor de l’oli més gran pintat mai a casa nostra, El gran dia de Girona, que es pot admirar a l’Antic Hospital de Santa Caterina, també gestionat pel md’A. Com a conseqüència directa del Realisme i de la corrent nordfrancesa del plein air, cal entendre el naixement de l’Escola Paisatgística d’Olot. D’aquesta destaquen les obres Sometent a Catalunya, de Josep Berga i Boix, i La sega, de Joaquim Vayreda.

El Realisme també oferí importants vistes de llocs de la geografia catalana i de la mateixa ciutat de Girona, com la Platja de la Rabassada i Muralles de Girona, de Modest Urgell; la Porta de Figuerola i el Portal de Girona, de Jaume Pons Martí, o La barca. Girona, d’Antonio Graner, que representa un dels meandres del Ter quan encara era parcialment navegable. En escultura, Miquel Blay deixà una alegoria històrica de gran calat amb el model en guix Contra l’invasor, en record de la resistència heroica dels gironins davant les tropes napoleòniques l’any 1809.

Newsletter Contact

A Decrease font size. A Reset font size. A Increase font size.