Exposició temporal. Àmbit 3 del Museu d’Art de Girona
Del 24 de novembre de 2018 al 23 d’abril de 2019 (prorrogada fins el 16 de juny)
Mela Muter (1876-1967), polonesa d’orígen i establerta a París des del 1901, va esdevenir una de les pintores més reconegudes durant la primera meitat del segle XX. També a Catalunya, especialment a Barcelona, on hi va exposar el 1911 i 1912 i a Girona, on hi va fer estada la primavera del 1914. La ciutat de Girona, que conserva dues obres de l’artista en els seus museus, torna ara recuperar la seva figura i obra després de vint-i-cinc anys de la darrera exposició dedicada a l’artista.
L’exposició, impulsada i produïda pel Museu d’Art de Girona-Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la col·laboració del Departament de Cultura, ha comptat amb un comissariat compartit de les historiadores de l’art Glòria Bosch i Susanna Portell i el doctor en historia de l’art polonès Artur Tanikowski.
L’exposició, sense voluntat d’esdevenir una mostra antològica de l’artista, focalitza en les exposicions i estades dels artistes polonesos, i especialment de Mela Muter, a Barcelona i Girona. Les seves exposicions a les Galeries Dalmau – el 1911 i 1912 -, la visita a la ciutat el 1912 i l’estada posterior de la pintora a Girona durant l’abril i maig de 1914, així com l’exposició que va presentar a la gironina Sala Athenea el mateix any, son l’eix central de la mostra.
Alhora, es presenta l’itinerari vital de l’artista Mela Muter amb una selecció acurada d’obres, la majoria pintades entre 1906 i 1930, en les quals s’hi fan evidents els temes que la van ocupar i preocupar especialment al llarg de la seva extensa trajectòria artística: la dona, la maternitat, la vellesa, la ceguesa però també els retrats i els paisatges, dos gèneres que per ella eren molt propers. Injustament oblidada després de la II Guerra Mundial, l’obra de Muter destaca per la seva força; amb influències del postimpressionisme, incloent-hi Cézanne, Van Gogh, els sintetistes vinculats a Gauguin i a l’escola de Pont-Aven, els nabís i els fauvistes. L’artista polonesa va desenvolupar una pintura pròpia, enèrgica i contundent, que li van valdre més d’una vegada el comentari de que pintava com un home, al qual es va revoltar sempre afirmant que ella pintava i prou.
L’exposició recull un total de 75 obres – 53 olis, 19 dibuixos i 3 escultures –, 57 de les quals de Mela Muter. S’hi sumen articles de premsa de l’època i documents personals de l’artista: llibretes de notes i d’apunts, fotografies i molt especialment les seves memòries, escrites al final de la seva vida, en les quals reflexiona sobra les seves obres i els seus viatges.
Moltes de les obres de l’exposició, la majoria procedents de Polònia, però també de Berlin, de París i Castres i de Suïssa, no s’havien vist mai a Catalunya, on es conserven poques pintures de l’artista: dues al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Santa Família, 1909 i Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, 1911), avui en exposició permanent; una al Museu d’Història de Girona (Carrer Cúndaro, 1914), una la Museu d’Art de Girona (L’Onyar a Girona, 1914) i tres més en col·leccions privades (Maternitat, 1911; En Nando, 1914; i Retrat del pintor Leopold Gotllieb, c.1908-1911).
Amb aquesta exposició de Girona es podran veure ara obres tant destacades de l’artista com El país Trist (1906) o Vella bretona amb nen (1911) procedents de la col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki; El Cec- Auvegle de Gérone (c.1914) del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; Dos vells (1902) i Dos nens (1912) ambdues procedents de la col·lecció Jankilevitsch de Varsòvia.
Més enllà de Mela Muter, cal destacar les obres de l’artista polonès Leopold Gottlieb – en total 4 obres de les quals resulten molt rellevants: el Retrat d’André Salmon (c. 1908-1910) i l’obra Crist captaire (1908-1910), totes elles de la col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki – i les obres dels artistes Eugeniusz Zak i Elie Nadelman, d’aquest últim especialment el bronze Cap de dona i el baix relleu en bronze La tardor (c.1910-1015).
Les obres d’aquests darrers son tal vegada les que evidencien millor el per què de la fascinació que van despertar Mela Muter i els artistes polonesos entre el públic i la crítica catalana del moment: unes propostes artístiques que s’interessaven per temàtiques de caràcter social i que proposaven, en la seva execució, la mirada cap als clàssics i el retorn a l’ordre que defensava el Noucentisme català del moment, sumat a la defensa de la independència de Polònia que enarboraven els artistes i que s’agermanava amb les ànsies de llibertat nacional que també es defensaven, com avui, a Catalunya.
Totes les obres presents a la mostra es recullen en un extens catàleg, traduït a l’anglès i al polonès, que incorpora, a més del textos dels comissaris, articles de Mercè Doñate, Aitor Quiney, Eva Vázquez o Maya Nawrocka a més de la biografia de Muter i dels artistes polonesos i una extensa relació bibliogràfica de l’artista.
L’exposició del Museu d’Art de Girona es podrà visitar del 24 de novembre de 2018 al 23 d’abril de 2019 i s’acompanya d’un extensa programa d’activitats (una lectura dramatitzada de textos biogràfics de l’artista, a càrrec dels actors Meritxell yanes i David Planas; visites guiades, activitats familiars, club de lectura i un cicle de diàlegs a dues veus al voltant de l’artista de la mà d’experts com les pròpies comissàries de l’exposició i Pere Parramon, Àlex Susanna, Carme Clusellas i Eva Vázquez. Consulteu tota la programació al web: ww.museuart.com.
Així mateix, la mostra del Museu d’Art tindrà un complement en l’exposició Les Llibertats perdudes, comissariada també per Glòria Bosch i Susanna Portell, que li dedicarà Les Bernardes, la Casa de Cultura del Gironès (C/Major 172 de Salt), del 14 de desembre de 2018 al 1 de març de 2019. Una mostra que se centrarà i aprofundirà en les correspondències vitals i sentimentals de Mela Muter amb l’historiador i polític Raymond Lefebvre i el poeta Rainer Maria Rilke. Alhora l’exposició, en una versió una mica més reduïda, es presentarà al Museu del Tabac d’Andorra a partir del maig de 2019.
L’exposició ha estat inclosa a la secció de propostes convidades de la Bienal Miradas de Mujeres 2018, una iniciativa de MAV, Asociación de Mujeres en las Artes Visuales Contemporáneas. Aquesta secció de la Biennal recopila les activitats organitzades per museus, centres d’art, fundacions, universitats, galeries i espais educatius i culturals, al llarg de 2018, la temàtica i continguts de les quals tinguin com a objectiu principal la visibilització de les dones en les arts visuals des d’una perspectiva feminista, en què s’aborden continguts compromesos amb el context social i les bones pràctiques.
