[ACTIVITAT AJORNADA] Jornada «Falsos verdaders. La falsificació en el món de l’art»

 

En ocasió de l’exposició “Falsos Verdaders. L’art de l’engany”, el Museu d’Art de Girona i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, organitzen una jornada al voltant de les falsificacions en l’art, adreçada a tots els interessats per aquest tema tan inquietant i fascinant alhora. Proposem ampliar la panoràmica de l’exposició aportant mirades i experiències de tots els agents involucrats i afectats per aquesta part tan fosca del patrimoni i el mercat de l’art. Una jornada per debatre el món de la falsificació des de la història de l’art, la museologia, la restauració l’antiquariat, el món policial, judicial i social.

Data: dijous 16 d’abril de 2020 (9 a 18 h). Activitat ajornada fins a nou avís

Lloc: Auditori del Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè, 12, Girona)

Co-organitzen: Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural i Museu d’Art de Girona.

 

PARTICIPEN:

 

RICARD MAS, historiador i crític d’art.

Títol: Anatema i omertà.

Resum: L’any 1996 vaig iniciar una investigació que va conduir a l’exposició “L’art de falsificar”, acollida pel Museu d’Art de Sabadell (M.A.S.). Molts dels museus consultats podien arribar a admetre que tenien, als magatzems, obres d’art falses, però no ho volien reconèixer públicament. Deixar un fals per a una exposició sobre falsos era proclamar la seva fal·libilitat. Tampoc es volia fer pedagogia sobre el tema. Una obra d’art era autèntica o falsa, i s’obviava la rica gamma de grisos intermitjos. Hem evolucionat gaire?

 

GRETA GARCÍA, restauradora d’Art Modern a l’Institut Valencià de Conservació Restauració i Investigació. Presidenta del Comité Científico de la Fundazione Amedeo Modiglaini Ricerca Scientífica.

Títol: Amedeo Modigliani, el gran falsificat.

Resum: Amedeo Modiglaini és un dels artistes més reconeguts, valorats, cotitzats i falsificats del segle XX. En aquesta ponència podrem fer un breu recorregut pels motius, les causes i les conseqüències d’aquesta realitat i entendre com en ella hi intervenen, de manera desordenada, els seus diferents agents: col·leccionistes, museus, experts, mercat de l’art… per poder, així, comprendre on radiquen els problemes d’aquest artista en el delicat sistema de la seva autentificació.

 

PERE CANAL I PEDROSA, caporal de la Unitat Central de Patrimoni Històric.

Títol: El negoci de les falsificacions, l’art de l’estafa o l’estafa de l’art.

Resum: L’activitat policial s’ha especialitzat també en la repressió dels delictes contra el Patrimoni Cultural. Dins l’àmbit específic de l’art podem trobar falsificacions d’obra gràfica, numerada i seriada, però també d’obres pictòriques i escultòriques, per exemple. L’art s’ha convertit en una activitat comercial per sobre de la seva funció cultural, i com tot negoci està exposat al crim. Us presentem algunes investigacions d’obra gràfica i d’obra pictòrica on apareixen falsificacions per encàrrec, distribuïdors  amateurs i professionals, així com víctimes puntuals i col·leccionistes de bona fe estafats.

 

MARC BALCELLS, criminòleg; professor a la Universitat Oberta de Catalunya; Investigador al Grup de recerca Sistema Justícia Penal.

Títol: Falsificar l’antiguitat: una anàlisi criminològica.

Resum: Els criminòlegs podem dir moltes coses sobre les falsificacions, doncs no deixem d’estar parlant d’un delicte. Des d’aquest punt de vista, aquesta breu presentació vol descriure des d’una perspectiva criminològica el fenomen de les antiguitats falsificades a través de diversos aspectes rellevants per entendre les dinàmiques d’aquesta particular fenomenologia delictiva: podem arribar a saber quantes falsificacions d’antiguitats hi ha? Quins danys causa, una antiguitat falsificada? Tenen alguna relació amb el delicte de tràfic il·lícit d’antiguitats? I finalment, podem fer alguna cosa per a prevenir-les? A través de casos reals, intentarem donar una resposta a aquests interrogants.

 

ALBERTO VELASCO, professor de la Universitat de Lleida.

Títol: L’art medieval català i les falsificacions. Alguns casos pràctics.

Resum: Catalunya és un país on l’art medieval ha tingut gran acceptació entre el públic general i els experts des del segle XIX. Aquest fet ha estat degut a diversos factors, entre els principals, que les arrels històriques de la nació pouessin en el període medieval. L’interès de col·leccionistes, institucions i especialistes pels artefactes artístics medievals va generar un lucratiu mercat àvid d’obres a través del qual es satisfeien els interessos de la gran demanda generada. I quan no es disposava d’originals, alguns agents van recórrer a l’estafa i la falsificació. L’engany es podia manifestar de diferents maneres i amb un grau de qualitat que depenia de les habilitats del falsificador de torn. Alguns cops, sobre el suport del pintures originals, es generaven obres de nova creació amb una epidermis pictòrica absolutament aliena a la que tenia l’obra primigèniament. En altres ocasions, predominava la falsificació completa, bastant fidel, d’obres conegudes a partir de la historiografia i degudes als grans noms de l’art medieval català, que els falsificadors empraven per nodrir-se de models. Tot plegat ens emplaça davant un context molt peculiar en què els responsables no sempre surten a la llum i del qual conservem escassa informació documental, però que és molt útil per entendre el costat fosc del mercat i les seves motivacions.

 

MAURO NATALE, Professor emèrit de la Universitat de Ginebra

Títol:  I Falsi e la Storia dell’arte

Resum: La identificació de falsificacions artístiques ha tingut un paper important en el lent procés d’afirmació de la història de l’art com a disciplina autònoma A partir de finals del segle XVIII, la falsificació es converteix en un dels bancs de prova on es mesura la fiabilitat dels instruments crítics emprats per “antiquaris” i historiadors de l’art. El fenomen de les falsificacions ha estat sovint evocat per posar en dubte la competència d’uns i altres, i fins i tot la filologia artística, “la més insidiosa de les disciplines”, deu molt als debats que s’han desenvolupat després d’episodis en els quals les falsificacions eren les protagonistes.

 

ARTUR RAMON, antiquari i escriptor

Títol: F de Fake en el mercat de la pintura antiga internacional.

Resum: La ponència tractarà de com els falsos s’han colat en el mercat de la pintura internacional, especialment en els casos d’obres de Lucas Cranach, Frans Hals i Artemisia Gentileschi i les repercussions que han comportat per a qui les van vendre. Intentaré respondre a les preguntes relacionades amb la fina línia que separa la realitat de la ficció, el vertader del fals; les responsabilitat del galerista fins a on arriba.

  

PEP PARET PEY, conservador de Béns Culturals del CRBMC.

RUTH SADURNÍ CODINA, química del CRBMC.

RICARDO SUÁREZ DE LA VEGA, químic del CRBMC.

Títol: Tècniques d’estudi dels béns culturals.

Resum: Explicació de les tècniques que s’utilitzen en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) per a l’estudi dels béns culturals. Es comença per l’estudi de les propietats organolèptiques de la peça, seguides de les tècniques d’anàlisi mitjançant la imatge i es finalitzen en les proves dutes a terme al laboratori d’anàlisi de materials. Un viatge de la mà d’un grup multidisciplinari que exposarà els seus raonaments sobre el cas Pere Mates.

 

CATELIJNE COOPMANS, investigadora (research fellow) del Departament d’Estudios Temàtics de la Universitat de Linköping, Suècia.

Títol: Modos de Ver: Interactuando con el Arte y sus Falsificaciones.

Resum: Les obres d’art que resulten ser falses generalment fascinen al públic. Ens meravella l’habilitat tècnica dels falsificadors i l’enginy dels trucs que fan servir per enganyar el món de l’art, a la vegada que també ens interessem pels esdeveniments, la ciència i el descobriment que els va atrapar. A més, les falsificacions ens fan qüestionar la importància d’una atribució precisa: si una obra (falsa) és tan bona que enganya als experts, quina importància té si és una falsificació?

Però hi ha un altre aspecte de la perspectiva del públic sobre aquest tema que és important explorar, relacionat amb la manera de veure i amb el que veiem, quan contemplem obres falses o possiblement falses. Diferent de l’art autèntic, sembla que “l’art” fals convida a una manera de veure orientada a “resoldre el cas” – a intentar obligar a l’obra a que ens reveli la veritat sobre si mateixa. Aquí considerarem com aquesta manera de veure i interactuar amb “l’art” com un detectiu, sense elevar les falsificacions al mateix nivell, pugui complementar l’apreci per les obres d’art autentiques aconseguint d’interessar a noves audiències en el patrimoni artístic i ampliar els plaers de visitar els museus d’art.

 

 

INSCRIPCIONS

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia al correu reserves.girona.acdpc@gencat.cat, o bé al tel. 972 41 40 58 (en horari de 9 a 13 h)

Entrades Newsletter Contacte

A Decrease font size. A Reset font size. A Increase font size.